Confiem en l’art, mitjà transformador i de guarició, com a eina per a unir les tres ces, cos-cor-cervell. Treballem perquè l’individu adquireixi consciència per a l’aplicació, harmonia i ús de les tres ces.
Advoquem, de manera innovadora, per formar persones en els seus més amplis perfils i ajuntar les arts expressives, el moviment, la dansa i l’educació per a qualsevulla que sigui la seva finalitat, tant professional com personal.
S’enfoca a desenvolupar un concepte de completesa des d’allò individual i allò grupal (tractant cada grup i cada individu com a únic i genuí) fomentant la presència, la seguretat i la disponibilitat per al fluir de les emocions, acostant-nos a l’essència de cada persona; i és a través de l’art, en qualsevol de les disciplines, que s’accedeix a la realitat de les nostres vides. És l’art l’encarregat de canalitzar la nostra propia vida cap al benestar.
El mètode Renten interconnecta el cos i el seu moviment des de la saviesa i la força creativa; en el cos i les cèl·lules hi ha la memòria impregnada des que som a l’úter matern i és el moviment que ens allibera de la càrrega acumulada i les tensions del cos innecessàries que resten vitalitat i sumen resistències. El cos l’entenem com un contenidor d’històries de la nostra vida i de les vides que ens han precedit i que, de diferents maneres, patrons, moviments, gestos… ens continuen acompanyant, a vegades de manera constructiva a vegades limitants, amb la nostra tasca fem un mapatge per allò limitant permetent donar-l’hi una expressió artística i/o verbal perquè pugui ser alliberat i accedir a la nostra autèntica essència.
Cadascun dels nostres estudiants adquireix una consciència corporal i anatòmica des d’un pla micro (cadascuna de les parts que forma el nostre cos: pell, teixits, ossos, musculatura, expressió…) i un pla macro (Quina consciècia expressa el nostre cos? Quin missatge emet al món? Quines pors i inseguretats reté?). Complementàriament utilitzem la metàfora com a recurs de coneixement i extensió de la nostra pròpia visió, obrint-nos a una mirada fins al moment no contemplada.
El treball amb l’escriptura creativa, en forma de diari, des de l’inici del procés (bé sigui individual o grupal, qualsevol de les formes que es postulin) ajuda a tenir un relat des de l’inici fins al final on poder recórrer per a mirar amb perspectiva el procés i l’evolució.
Desenvolupament de l’escolta i resposta activa de l’alumne/a, així com d’altres factors importants a l’hora d’interactuar socialment. Aprenent a elaborar devolucions des de plans complets de l’ésser humà (veig, sento, imagino, escolto, m’arriba etc) així com la utilització del silenci per a acompanyar-nos en la comunicació, abans o després d’una frase. Incloure aquesta perspectiva ajuda a tenir una visió en la resolució de conflictes, el maneig de les habilitats socials i la comunicació en general.
Les eines sota el mètode Renten
COS
El cos entès com l'instrument que tots posseïm, amb major o menor necessitat s'ha d'afinar, acaronar, contemplar i despullar de la culpa, pors, inseguretats que carrega innecessàriament i que habiten en ell. Eina per la qual accedim al nostre coneixement no sols personal sinó social. El cos com a revelador de les emocions, de la personalitat i de la pròpia història ajudant-se de la corporalitat que, bé en repòs o en moviment, reconeix les parts del cos i la relació amb l'espai i els objectes que ens envolten.
DANSA I MOVIMENT
A través del moviment es generen canvis no sols físics sinó que involucren el nostre cos intern i s'interconnecta el físic i psíquic, produint-se el canvi dels nos del cos: no puc, no m'atreveixo, no serveixo… per si puc, m’atreveixo, serveixo. Quan ballem ho fem des dels elements de la dansa (moviment, expressió corporal, estil, espai i ritme) i a la vegada des dels elements principals de la música (melodia, harmonia i ritme) així com ballem des del sentiment (la por, la ràbia, l'angoixa, l'amor…) cadascun d'aquests estats són personatges que habiten a l'interior de cada persona i lluiten per trobar la manera d'expressar-se per a poder sortir.
CREACIÓ ESCÈNICA I PERFORMANCE
Es desenvoluparan processos d'entrenament i recerca escènica, aportant tècniques, exercicis i eines amb la intenció de, que sota una recerca i documentació previa, ser capaces de crear i compondre peces escèniques de contingut biogràfic i/o social o tema que es proposi a nivell col·lectiu. La consciència sota aquests paràmetres fa prendre claredat en la presa de decisions, allibera la creativitat, encamina la creació, assenta les bases del treball creatiu i dota d'independència. T'enfronta a processos creatius i directrius externes oferint resultats de treballs insòlits i genuïns.
VEU I SO
Es proposa d'inici un “estar”, des d'un lloc relaxat, serè, atent i present des de la connexió de la respiració i per a accedir a l'expressió del so i de la veu, secundant-se del moviment i pensament subtil. Des de freqüències agudes a les mes lentes es farà un recorregut pels diferents registres que habiten el nostre cos, podent així integrar la veu a la nostra ment, cos i esperit. Expressar-se des d'un cos obert, relaxat, conscient i present ens facilita la connexió per a crear personatges, entrar en dinàmiques on desenvolupar la fantasia i el joc, així com una corporalitat i projecció de la veu amb convicció i seguretat.
DIBUIX, PINTURA I COLLAGE
La pràctica de col·locar pigment en el paper, utilitzar llapis de colors, agafar un pinzell fi o un de gruixut, triar el tipus de material, tocar fang o triar imatges ens connecta directament amb formes i sensacions que uneixen món intern i extern. El dibuix i la pintura contenen la memòria de moviments i records que el pas del temps sembla haver esvaït. Quines són les formes, textures, símbols de la nostra imaginació? Quins missatges hi ha implícits quan projecto el meu sentiments, la meva frustració, els meus desitjos ocults en un llenç? A través d'una connexió durant la creació de l'obra i una anàlisi dels resultats es dona una introspecció i connexió amb la problemàtica que fins el moment estava sense aflorar.
MONÒLEGS I DIÀLEGS
Una vegada que trobem la forma i el volum de les nostres paraules, de sobte som els narradors, poetes i escriptors de les nostres pròpies històries individuals i col·lectives. És un procés imprescindible en la trobada amb un mateix i amb tots els personatges que ens habiten, donar-los veu, paraula, pronunciar-la, escriure-la, ajuden a prendre consciència usant-se de pont per a expressar el món intern. Què diem? Com ho diem? Quina entonació utilitzem? Què ocorre en el meu cos quan parlo? I moltes mes qüestions se'ns revelen quan treballem amb l'escriptura i la paraula.
INTERPRETACIÓ
És la manera de ser vist a ulls d'un altre i alhora, a mesura que et poses en la pell d'altres personatges vas abandonant la teva pròpia manera de ser i donant vida a altres personatges. Independentment de les característiques que ens acompanyen a cada persona (tímid, discret, judiciós…) quan un personatge és valent, surt el nostre personatge més valent a l'escenari sorprenent-nos del que pot arribar a defensar. Gràcies a l'empatia que es desenvolupa, després de posar-nos i viure la situació d'altres personatges, guanyem seguretat, confiança i comprensió davant de múltiples situacions. Ens ajuda a descobrir facetes i personatges desconeguts. Ens formulem la pregunta no des de com és Julietta o Machbeth sinó que hi ha de Julietta o machbeth en mi.
IMPROVISACIÓ
Es desenvolupa directament la capacitat de contar històries des d'una paraula, idea, acció o situació donada amb una, dues o diverses persones. S'aprèn a jugar de manera intensa, espontània però no per això menys seriosa. No hi ha situació que faci estar més en el present que el fet d’estar improvisant, si es té un altre pensament és perquè no s’és en “l’aquí i l’ara”, la qual cosa ens facilita connectar veritablement amb el que esdevé i deixem a un costat els judicis i deixem aflorar tota la nostra creativitat i espontaneïtat. Ens dona l'eina del “tot és possible”, els errors es converteixen en possibilitats i el moment cobra veritable importància deixant a un costat el resultat final.
sharing
És l'espai final destinat a compartir voluntàriament l'ocorregut, el que esdevé, i deixem fluir durant la sessió, la qual cosa ens fa sorprendre, confondre, descobrir, entenent allò que passa. És el moment que individualment es comparteix al grup, el que t'emportes per a reflexionar, el que t'ha emergit, com has anat resignificant situacions, com has pogut trobar el familiar en el desconegut i el desconegut en el familiar. Destinat a poder tancar processos i donar forma de tancament a la sessió amb la intenció de poder expressar tot el que es pogués haver quedat a l'aire.
